KDE o Gnome?
desembre 27th, 2005 Desactiva els comentaris
Després d’un viatge per KDE d’un parell o tres setmanes he arribat a la conclusió que en moltes coses aquest sistema d’escriptori és netament superior al meu estimat Gnome. Ara bé, a KDE sempre sento un cert neguit. És a Gnome on em sento com a casa. Al Gnome li manquen moltes coses, però et tracta bé. Imagino que aquest és l’objectiu de l’usabilitat, tractar bé les persones.
Jingle, VoIP lliure
desembre 20th, 2005 Desactiva els comentaris
Sóc a Barcelona, de vacances i mig desconnectat. De totes maneres no em puc estar de posar un enllaç cap a libJingle [i 2], la llibreria que Google ha alliberat (llicència estil BSD) i que permetrà construir aplicacions lliures de veu sobre IP i/o P2P.
Està molt de moda dir que Google es tornarà “evil”, però em sembla que el seu futur serà complex i ens donarà una de freda i una de calenta molt sovint. Jo, de moment, prefereixo recolzar-me sobre la cara positiva del gegant.
Bon Nadal!
Com llançar un projecte web2.0: a l’inrevés
novembre 11th, 2005 Desactiva els comentaris
Efectivament, si vols ser cool i vols que les empreses de capital risc t’escoltin (bé, aquí segur que no t’escolten) has de dominar a la perfecció tot aquest llenguatge. Només cal mirar del.icio.us/popular cada dia per veure-ho.
Això ho saben els creadors de l’últim vaporware (o no) del moment: Tape it of the internet (Tioti).
Anem per parts. Què és Tioti? Tioti és una idea molt bona i que, sembla mentida, no entenc com no se’ns havia ocurregut abans. La idea és simple: el pitjor de la tele és, precisament, la tele. En altres paraules, les cadenes de televisió són intermediaris entre els creadors de continguts i els espectadors. Tots estem d’acord que els intermediaris són dolents així que cal eliminar-los. Com? Els productors podrien distribuir els seus programes per bittorrent. Aquí entra Tioti.
Tioti promet ser un servei web2.0 que uneix xarxa social, bittorrent i televisió. Un lloc on trobar programes segons els teus gustos i els dels teus amics i descarregar-los per veure’ls quan vulguis i des d’on vulguis. De fet, la BBC ja està tramant un servei semblant. Però el problema del servei de la BBC és que el crea l’intermediari que cal eliminar.
Però, és o no és vaporware Tioti? Doncs no ho sé. De fet, Tioti, de moment, és un exemple fantàstic de marketing viral, el fet que n’estigui parlant és la demostració.
La seva web és prou especial. D’entrada et trobes amb la columna de l’esquerra, on sembla que es riguin de tot l’enrenou de la web2.0. A la dreta et trobes amb un bloc, els articles del qual són captures de pantalla d’un servei que, de ser real, seria genial. L’argumentació és molt bona, però la darrera nota ,que data d’avui, diu:
This site is just a couple of weeks old, the name was a joke, the idea grew from that, we floated the idea, thousands of you seem to agree it was good, we are now making it as fast as possible. We’ve had a tremendous response – Thank You All. px
És a dir, que van tenir la idea, van llançar el marketing i, com que van veure que la idea era bona, diuen que ara començaran a programar-ho tan ràpidament com puguin. 
D’això se’n diu començar la casa per la teulada.
Després et trobes amb una FAQ que insisteix, en to de broma, en que no és una broma:
Fear not, because now Tape It Off The Internet is a simple online service to keep you up to date and on track with your latest releases. We’ve even shoehorned in some crazy Web 2.0 social software for you to extend your fun in hundreds of ways. Did we mention we haven’t built released it yet? Never mind, sign up now and we’ll invite you into our Beta. Did I mention Web 2.0? I’m sure I did.
Is this a joke?
Good question. It started out as a gag, but when it came to writing up some “filler” inspiration struck and a genuinely good idea sprang forth. We still think the whole Web2.0 hubris is pretty funny.
So it’s real?
Yup, in private alpha right now (held together with string) and definitely not suitable for public anything. Development and design of a really really nice service is now in motion. We think you’ll like it.
Com podeu veure, no deixen ni un sol tòpic de la web2.0 al tinter:
And you are for sale? What’s for sale?
That was once part of the gag, but also remains very much true. More specifically, we will build this service anyway, but of course the day job pays the bills, and boy do we have bills to pay. We are interested in partnerships and have been exploring synergy with ISP’s, TV companies, media and advertising agencies – all of these would prove interesting if different fits. When developed, our TV focussed social fabric will also be available for license independent of the torrent malarky.
Efectivament, com diu Paul Graham, l’objectiu de tota start-up de la web2.0 és fer-se comprar per Google o Yahoo! (o Microsoft, ara que tenen el Live)
Finalment, com no podia ser d’altra manera, tenen una secció per a inversors:
Alternatively a relatively small amount of angel funding could get our public beta running pretty damn quick. Up to you. Drop us a line, I’m sure we can sort something out.
Ja han demostrat que son uns cracks fent marketing viral, cridant l’atenció i exposant molt clarament un model de negoci – entre acudit i acudit sempre van desgranant molt bé el projecte i com vendran les diferents parts del producte. Ara només cal que sàpiguen programar igual de bé. Si en són capaços, seran els primers en intentar carregar-se el gran totem del segle XX, la televisió. Em sembla que valdrà la pena que els ajudem, probablement, el futur de Tioti, si no és vaporware, es decidirà als tribunals.
Un cop vist tot això, cal que ens demanem, no acabarà tot això de la web2.0 en una bombolla financera?
Actualització: M’he equivocat en una cosa. Mirant la web dels creadors de Tioti veig que no són tan start-up com em pensava.
Newton
octubre 20th, 2005 Desactiva els comentaris
En Francesc m’ha fet arribar un enllaç cap a la pàgina de Newton, una wiki personal que ja viu al meu escriptori tot compartint espai i funcionalitats amb Tomboy.
Per cert, al laboratori hi tinc una antiga Mandrake 9.2 i, per paga, no em deixen entrar com a root per administrar la meva màquina. Necessito una aplicació estil Tomboy o Newton, de moment estic emprat BackPack, però m’agradaria utilitzar un programa lliure. Alguna idea? (He obert els comentaris).
Per cert, la gent de 37signals té molta mà. Llàstima que visquin d’aplicacions privatives.
Sobre Softcatalà
abril 11th, 2003 Desactiva els comentaris
Sobre l’associació Softcatalà
L’altre dia a PuntBarra es va publicar una notícia sobre la traducció de Mandrake al català per part de l’associació Softcatalà.
Si llegiu els comentaris (ara mateix n’hi ha 4), veureu que algú (és el primer comentari) es queixa que Softcatalà s’apropia de la labor dels altres. Arrel d’això, ahir vaig voler donar la meva opinió sobre el tema. Us poso el comentari a continuació. El comentari a seques us pot semblar una mica fort, per favor aneu i llegiu la notícia apareguda a PuntBarra per a tenir tot el context.
Vaig estar a punt de fer un comentari com el teu, però em vaig callar, no em venia de gust crear mal ambient al món del programari lliure en català. Però vist que ja ho has fet, m’hi apunto.
Abans de tot, no vull que se’m malinterpreti, vull deixar clar que admiro la feinada que fan la gent de softcatà, és molt important, i els en dono les gràcies.
Ara bé, crec que a la gent de Softcatalà li falta molta, però molta, modèstia. Per exemple, acabo d’anar a la seva pàgina web i veig que a la franja de la dreta hi posa:
08/12/2003 – Softcatalà, convidada aquest dissabte, 12 d’abril, a les onze del matí, a les jornades Xarxa i Llibertat d’Arenys de Mar. Més…
08/12/2003 – Softcatalà, convidada aquest dissabte, 12 d’abril , a les sis de la tarda, a la Primera Fira de Noves Tecnologies per a tots els manresans i manresanes. Més…
Home! Qualsevol que no els conegui, llegint això és molt fàcil que es pensi que Softcatlà és l’organitzador dels dos esdeveniments! I no és així, si es segueix l’enllaç es veu que no és Softcatalà. Em sembla una passada. És portar el llenguatge al límit sense cap motiu.
Si a això hi sumes la seva mania de canviar logotips (Mozilla) o d’afegir el seu al costat del del programa (OpenOffice almenys a la versió del diari Avui) un es comença a irritar. Qualsevol profà es pensarà que OpenOffice l’ha creat tot sencer Softcatalà.
Com és que no es poden conformar en posar el seu nom a HELP>ABOUT com tothom?
O altes coses. Hi ha molta gent que no és de l’associació que ha col·laborat traduint programes del Gnome, però després, si mires els crèdits de la traducció només hi apareix Softcatalà! Si els socis de l’associació accepten el seu anonimat a favor de l’associació em sembla molt bé, és la seva elecció, però que s’apropiin de traduccions que les ha fetes gent que no és de l’associació em sembla una autèntica passada!
Fins i tot, si no ho recordo malament, fa un temps, si anaves a la pàgina del The Gimp a Softcatlà hi posava “Autor: Gimp.org i Softcatalà”. Per sort ja està corregit, però quan ho vaig llegir, se’m van posar els pels de punta!
I com és que fan tot això?
Bé, a mi em sembla que no han entès prou bé de què va això del programari lliure. La meva sensació és que el que a ells els importa és la traducció (cosa que em sembla molt noble) siguin els programes lliures o no; però amb el temps es van adonar (suposo que després de barallar-se molt amb empreses de programari propietari) que la única manera de traduir lliurement és traduint programari lliure, d’aquí la seva conversió al món GPL.
Jo diria que de conversos n’hi ha de dos tipus, el primer és el dels que són més papistes que el papa, per posar un exemple polític, Piqué és més Aznarista que el propi Aznar. L’altre grup de conversos el formen aquells que van fent com si s’ho creguessin, en general cola, però de tant en quant els surten els vells tics. Jo crec que els de Softcatalà formen part d’aquest segon grup.
És trist però no han entès prou bé quin és el procés de creació col·lectiva de la filosofia GNU. En el món del programari lliure, en general, el programador només cobra amb el reconeixement de la comunitat (a no ser que vengui serveis o formació al voltat del seu producte), això els de Softcatalà ho saben molt bé, ja que són una associació sense ànim de lucre i, per tant, amb tota la gran feina que fan només hi perden temps i diners, per tant intenten que se’ls conegui al màxim. Fins aquí tot molt correcte. El problema seu, però, és que porten això a un nivell que arriben a “robar” protagonisme a la resta de persones que han fet possible el programari que ells han traduit. Aquí és on Softcatalà demostra que no ha entès la filosofia GNU. Un pot donar-se a coneixer tant com pugui, així “cobra”, però sense tapar als altres. Una mica de cortesia per favor! La seva actitud em sembla de molt mala educació i una falta de respecte a la comunitat. Em sembla que si continuen així, amb el temps, se’ls tornarà en contra.
Ara m’agradaria dir que odio haver d’escriure comentaris com aquest, la meva intenció és ser el més constructiu possible, i per tant, sempre intento parlar de les coses bones dels altes, sobretot quan són gent com Softcatalà que fan una gran feina per amor a l’art, feina de la qual ens n’aprofitem tots. Però ara no em podia mossegar la llengua. És massa flagrant.
M’agradaria molt que algú de Softcatalà contestés, per així discutir-ho.
(Durant les vacances seré de viatge i no tindré accés a la xarxa, per tant, si no continuo la discussió durant aquest temps no és per desidia)
Finalment, per construir una mica, proposo una correcció a la notícia que surt a la web de Softcatalà:
Aixó és el que hi posa:
9.04.2003 – Softcatalà anuncia la nova versió 9.1 en català de la Mandrake, que des d’avui es pot aconseguir de forma gratuïta a través d’Internet.
La meva proposta és:
9.04.2003 – Softcatalà anuncia la traducció de la nova versió 9.1 en català de la Mandrake, que des d’avui es pot aconseguir de forma gratuïta a través d’Internet.
Així es veu ben clar quina ha estat la seva labor.
Si ho voleu comentar ho podeu fer aquí
Si us voleu assegurar que he llegit el vostre comentari envieu-me un correu-e
Icaza a Barcelona
abril 6th, 2003 Desactiva els comentaris
Miguel de Icaza, el creador del projecte Gnome un dels dos escriptoris de més èxit al món Unix/Linux, vindrà a Barcelona en el marc del Internet Global Congress que se celebrarà del 12 al 15 de maig al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona.
La notícia sobre el congrés l’he llegida a La Vanguardia. Per llegir-la heu d’estar registrats.
Si voleu comentar la notícia ho podeu fer aquí
Multiplicitat
abril 5th, 2003 Desactiva els comentaris
Multiplicitat
Fa uns dies, parlant amb amb en david (culpable de tot això) i en Loiro sobre PuntBarra, programari lliure, i altres coses que es parlen en un bar prenent un entrepà de llom amb formatge, recordo que algú va comentar que la duplicació d’esforços anava en contra de la filosofia del programari lliure. En un primer moment, si no ho recordo malament – ja fa un parell de setmanes d’això – tots hi vam estar d’acord. Però després algú també va dir, “Ep! Això no és cert, tenim dos escriptoris!”. Em sembla que la cosa va quedar aquí, suposo que l’entrepà era més atractiu que Gnome o KDE.
De fet, és cert, tenim dos escriptoris i, per tant, podem constatar que, com a mínim pràcticament, es poden duplicar esforços i tenir dos resultats molt bons. Jo diria que probablement millors que si tinguessim un sol escriptori. Aquesta situació no només es dóna al món dels escriptoris, suposo que hi ha mil i un exemples de duplicació, triplicació, etc. d’esforços. Per exemple, ara em ve al cap el món dels paquets d’oficina, navegadors, o fins i tot, sistemes operatius! GNU/Linux no és l’únic sistema operatiu lliure, ni molt menys!
Tinc la impressió (pot ser m’equivoco ja que no tinc un coneixement prou bo del sistema operatiu, la meva relació amb ell és via escriptori) que aquesta duplicació es produeix molt més a nivell d’aplicació destinada a l’usuari final que a nivell d’aplicació bàsica. Per exemple, tenim un programa d’encriptació, el gnupg, però diferents interfícies d’usuari per a fer-lo anar. Aquest cas em sembla que es dóna molt. És a dir, una vegada s’ha resolt un problema en concret, l’encriptació, el repte és portar-lo cap a l’usuari final, i això es pot fer de moltes maneres, tantes com usuaris. Una cosa és inventar rodes, i l’altre és fer bicicletes o carretons. Enigmail és una de les tantes metàfores de gnupg que corren pel mar dels bits.
Sovint, a les discussions, moltes vegades guerres, entre Gnome i KDE es comenta que amb la duplicació d’esforços s’impedeix un avenç prou ràpid dels dos entorns, que d’alguna manera si tinguessim un sol projecte el doble de persones hi treballarien i, per tant, aquest evolucionaria el doble de ràpid. Francament, crec que aquest argument és completament erroni. Ara ho justificaré.
Per altra banda, molta gent utilitza un altre tòpic per a analitzar la situació: en haver-hi dos projectes hi ha més competència, i per tant, els programadors s’espavilen més. Això, si bé té sentit, i en part és cert, no és la veritat complerta.
El procés de la innovació és molt complex, no tots tenim idees. L’aparició d’aquestes depèn de molts factors, un pot ser la brillantor de la persona que la té, l’altra pot ser l’ambient en que es troba el productor de la idea. Moltes vegades algú pot fer un comentari que creu irrellevant però, sorprenentment, pot encendre l’espurna d’algú altre que l’ha captat al vol i així produir una molt bona idea, la qual, pot ser, fins i tot revolucionarà una mica la manera en que vivim. I si no ho fa, tant se val, només és una idea!
Aquí no vull analitzar el procés de la innovació, això ho deixarem a filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, i altres pensadors; aquesta és la seva tasca. El que jo vull fer veure és que en sistemes complexos hem d’analitzar la situació amb peus de plom, i com que el món del programari lliure és un dels móns més caòtics i complexos que conec més val anar alerta. Cap a on vull anar? Doncs que tenir el doble de persones programant no vol dir produir més idees.
Una de les grans capacitats que té el programari lliure és la de recuperar i reciclar idees, és a dir, la reinterpretació. Com que no podem tenir tots els programadors esperant de braços creuats esperant que la llum els il·lumini les neurones, més val que treballin, reintrepretant, reelaborant i reaprofitant el que ja està fet. I això és el que fan la gent de KDE i Gnome, agafen la metàfora d’escriptori, idea que algú va tenir molt abans que el programari lliure caminés, i la re-interpreten dia a dia, a la seva manera. Així poden portar a l’usuari final, de diferents maneres, la metàfora de l’escriptori. No us sona molt al món de l’art?
Podríem dir que el procés de creació d’una aplicació informàtica consta de dues fases: una és resoldre el problema en cru; crear un algoritme que solucioni el problema en concret i implementar-lo en el llenguatge que sigui més oportú en aquell moment. Aquesta és una tasca més o menys objectiva, hi ha, relativament, poques maneres de resoldre eficientment un problema. La següent fase consisteix en portar aquesta solució a l’usuari final. Aquesta tasca, que és molt més subjectiva, consisteix, per dir-ho en alguna manera, en fer una metàfora del programa original. Les interfícies gràfiques van molt bé per al dia a dia, però a vegades, s’ha de baixar de nivell i utilitzar la consola per a extreure el màxim profit del nostre programari. Hi ha moltes maneres d’explicar en paraules la famosa relació m=E/c^2, jo diria que infinites, si uníssim tots els llibres que s’han escrit sobre ella en tindríem per estona, però arribaria un moment que, per a treure-li tot el suc, ens hauríem de pujar les mànigues de la camisa i calcular.
Tinc la impressió que amb tot això ja he donat mil voltes al problema i, realment, poca cosa nova he dit, em sembla que, de fet, he reciclat i metaforitzat tot el que he llegit i sentit per la xarxa. On vull arribar? Doncs que això de tenir molts escriptoris no és cap problema, al contrari, és una bona manera d’apropar GNU/Linux a l’usuari final, no tothom empra ni el mateix cotxe ni el mateix raspall de dents; per què ha de passar el mateix amb els ordinadors? El problema és que, en el món dels ordinadors, la gent no està acostumada a decidir. He vist a molta gent amb catàlegs de motos, o sofàs, però mai de sistemes operatius. Aquesta és una de les grans aportacions que en Bill Gates ha fet al món. No penseu, no és bo! Limiteu-vos a comprar Finestres!
A més, avui he tornat a arrancar KDE després de mesos de treballar amb Gnome, i la sensació només és comparable a la que vaig tenir quan vaig fer el canvi en el sentit invers. Em sento com si tingués un ordinador nou! Tant feliç com un nen petit! Com que no miro cada dia la mateixa pel·lícula ni tampoc em faig sempre el mateix pentinat, doncs tampoc utililitzo sempre el mateix escriptori! No és això enriquidor? Visca la reutilització de les idees, visca la reinterpretació, visca la multiplicitat, en definitiva, visca el programari lliure!
Em sembla que vaig a Kde-look.org a baixar-me unes icones ben maques per aquest meu nou escriptori!
Pere Quintana Seguí
http://quintanasegui.com
