Processant informació amb Flipboard
2012/01/29 Desactiva els comentaris
Portada del meu Flipboard
Avui he escrit una petita nota on descric com utilitzo el Flipboard per processar informació amb l’iPhone. Com que m’és força útil, he pensat que estaria bé compartir-ho, per si a algú li va bé també.
Flipboard és una revista personalitzada per a iPhone. El seu disseny és de gran qualitat, fet que fa que sigui molt agradable posar-se al dia. Un costat molt interessant de Flipboard és que pot agafar continguts de fonts molt diverses. Per exemple, les seccions de la “meva revista” provenen de diferents carpetes del Google Reader o de diferents cerques al Twitter. Així, el programa funciona com un lector de RSS i com un client de Twitter al mateix temps, i tot sense stress, ja que mai el programa et dirà quants articles et manquen per llegir, ni mai et mostrarà llistes de titulars, com a màxim mostra tres titulars per pàgina i de vegades un tot sol, amb la foto associada.
A l’esquerra podeu veure el primer que veig quan obro el programa. Les Cover Stories són una selecció de notícies triades automàticament per Flipboard. En general són articles que els meus contactes del Twitter han compartit. Després hi ha dues seccions que provenen del meu Google Reader, són la secció Premsa i la secció Blogs. Llegir la secció Premsa és com llegir el diari, però és un diari que conté notícies de diferents diaris locals, catalans, espanyols, francesos i anglesos. M’agrada molt tenir un diari tan fet a mida. Utilitzar fluxos RSS va molt bé per això, ja que la majoria de diaris publiquen un flux per secció, així dels diaris estrangers evito les notícies de caire més local. Després, al costat dret hi apareix la secció “Blogs” on hi surten els articles dels blogs que més m’estimo. Probablement, aquesta és las secció que em dóna més plaer llegir.
Segona pàgina del meu Flipboard
A la següent pàgina hi tinc el meu flux del Twitter, les mencions del meu compte i tres seccions temàtiques que provenen del Google Reader: Ciència, Tecnologia i Terres de l’Ebre. La secció Méteo és una llista de Twitter que conté una sèrie de comptes relacionats amb el temps. Alertes del SMC, homes del temps, dades automàtiques d’alguna estació local, etc. Em va molt bé per saber quin temps farà quan surto de casa. La secció ciència conté blogs que he de seguir per la feina, però que són prou agradables per llegir durant el meu temps lliure, és a dir, aquí no hi tinc les RSS dels journals.
A la pàgina següent, que no mostro, hi tinc seccions que utilitzo puntualment. Per exemple, hi tinc el compte @latdp (l’equip den Puyal), per seguir el futbol, i també hi tinc una cerca del hashtag #latdp, per seguir el que comenta la gent mentre avança el partit. Com que no en sé gaire de futbol, veure el que diu la gent em serveix per formar-me una opinió més contrastada. També, com que no tinc cap canal de televisió pagament, molt sovint segueixo el futbol per la ràdio i seguir el flux em dóna més context.
Tot i que Flipboard mostra els articles de manera molt bella, no l’utilitzo per llegir. L’utilitzo sobretot per seleccionar. És a dir, per llegir titulars. Quan trobo un article interessant l’envio, des de la pròpia aplicació, a l’Instapaper, que me l’enviarà al Kindle, on puc llegir millor. D’aquesta manera, la selecció d’articles i la lectura són activitats molt diferents que realitzo en moments també molt diferents.
Sobre les modes a internet
2009/09/04 § 1 comentari
Sending messages via Twitter or updating one’s Facebook page may be exciting now, just like online bidding was back then. But at some point, when the excitement wears off, users could well turn back to more traditional modes of communication.
via Skype and eBay: Let’s call the whole thing off | The Economist.
El que és moda i el que no ho és a la xarxa
2009/04/29 § 10 comentaris
La gent obre un compte a Twitter, juga durant un temps i se’n va. “According to a study out today from Nielsen, at least three out of every five people who sign up for a Twitter account bail within a few weeks” via Rough Type: Nicholas Carr’s Blog: The fickle Twitterer. La meva experiència amb Facebook és molt semblant. Amb els anys que duem a internet, sembla mentida que encara flipem amb el hype, amb les modes. El correu-e, la missatgeria instantània, els blogs, les wikis i els grups de notícies/forums/llistes de correu han demostrat que funcionen. La resta és pur experiment.
xkcd – A Webcomic – Swine Flu
2009/04/27 Desactiva els comentaris
xkcd – A Webcomic – Swine Flu. “Twitter és genial per a mirar com es desenvolupen en directe panics desinformats”
La paròdia de les paròdies
2009/03/31 Desactiva els comentaris
Passeu i mireu en què s’ha convertit Twiiter: en una paròdia de les paròdies, el regne de la mentida, el regne dels falsos “jo” a 50 cèntims el twit. Algú vol escriure el meu twitter? En aquests temps de dificultat, ara que veiem que el bla bla bla dels que es creien les seves pròpies fantasies es fon com el gel sota sol, hem d’aprofitar per reajustar les nostres referències, per evitar que, en el futur, ens tornem a creure tals fantasies.
Twitter’s Security is so Poor | GNUCITIZEN
2009/01/30 Desactiva els comentaris
Els twitteristes s’haurien de preocupar pel nyap que és la seva eina preferida en termes de seguretat.
Un fals sentiment de seguretat
2009/01/28 § 2 comentaris
Una altra “bona raó” que esgrimeixen els twitters, facebooks i companyia per emprar-los és que un pot controlar qui llegeix què. Això només produeix un fals sentiment de seguretat que anima a molta gent a publicar el que no hauria de publicar.
S’ha dit que a internet només s’hi ha de publicar el que escriuries en una postal, però de fet la cosa és pitjor, les postals no són digitals i, per tant, no són fàcilment indexables, copiables o reproduïbles, com ho és qualsevol cosa que passi per la xarxa. En conseqüència, qualsevol cosa que jo pugui publicar al facebook pot ser molt fàcilment filtrada i republicada a qualsevol banda, sigui pels meus lectors, per un error del programari o per un atac extern. La filtració pot produir-se demà o d’aquí quinze anys (quan, probablement, farà més mal).
Així doncs, un no ha de publicar a cap d’aquests llocs res que un no publicaria al seu propi blog. Vist això, ja no hi queda cap raó per emprar aquests serveis, ja que l’únic valor que tenen és el del control, però aquest és un fals control. El món bític és, per definició, descontrolat.
Actualització: S’ha d’afegir que els perfils tancats, per exemple, a twitter són un factor de lock-in important, ja que els teus seguidors només et podran seguir si obren un compte al dit servei, sense possibilitat d’emprar un simple fil de subscripció, RSS, per exemple.
Al cap i a la fi són els mateixos
2009/01/28 § 2 comentaris
Una de les promeses de les dites “xarxes socials” és el poder recontactar amb gent que feia temps que no ho feies. En el meu cas, aquests són els amics digitalment inactius. Francament, suposo que aquesta és la principal raó que m’ha fet rodar pel twitter o el facebook. Ara bé, el que he vist és que els que abans no eren digitalment actius, només han obert un perfil, han afegit una foto, han omplert la llista d’amics i s’han oblidat del tema. En canvi, els que escriuen cada dia, els que ho empren per comunicar-se, són aquells que ja abans empraven blogs i llistes de correu. Al cap i a la fi, els creadors d’aquestes coses, estan creant el que ja existia, però ara més ben embolicat i, sobretot, amb una nova arquitectura del poder al darrere. És reinventar la roda per treure poder a uns i donar-lo als altres. És sota aquesta llum que entenc el retorn als grups de notícies i les llistes de correu. És per això que mai no hem d’abandonar els nostres blogs. Res d’això és nou, però m’ho he de recordar, perquè un, de vegades, es deixar emportar com les rates que van seguir al flautista fins al riu.
Com es pot ser tan cec?
2008/08/23 § 3 comentaris
Avui he estat treballant en la introducció de la meva tesi. Ara que l ‘he acabada, he fet una ullada a la xarxa, per relaxar-me, i he mirat el darrer butlletí de EDGE. No és que sigui un fan de la EDGE Foundation, em semblen uns pretensiosos que s’adoren a ells mateixos, però de vegades hi trobo quelcom interessant en els seus butlletins. Però avui he tingut una bona sorpresa. Llegiu això:
Social software has arrived, and if you don’t pay attention and take onboard the developments at Google, Twitter, Facebook, Wikipedia, etc., you are opting out of being a serious player in the realm of 21st Century ideas.
Quin horror. Després de llegir això, no m’estranya gens que Steve Jobs, el qual viu a la mateixa sopa californiana que el que ha escrit aquest paràgraf, John Brockman, digui que la gent ja no llegeix.
Puc entendre que els creadors d’aquestes noves tecnologies, pensin que són revolucionaries, en certa manera ho són. Però no em pensava que arribassin tan lluny en pensar que totes les noves idees es cuinaran en aquest ambient. Un ambient, s’ha de dir, de control i fiscalització del comportament. Estic segur que bones idees es cuinaran a Facebook i que Twitter donarà lloc a uns quants haikus interessant. Però, francament, el món és molt més ampli que tot això, hi ha moltes més xarxes de les que aquests experts en el “graf social” poden imaginar, les quals s’expressen en llengües, suports i formats que no poden ni entendre. És com si algú digués, en el moment del desenvolupament de les discoteques, que totes les idees s’hi desenvoluparien allí, ja que tots els “guais” del moment hi anaven. A les discoteques, s’hi va innovar molt, però es va innovar molt més fora d’elles. D’entrada, perquè a les discoteques hi ha “segurates” i a les xarxes socials també, Facebook, twitter i Google, ho vigilen tot a casa seva i només et deixen fer el que ells volen que facis (no més de 140 lletres, per favor, si no, al carrer).
Per cert, fa una setmana vaig esborrar el meu perfil de Facebook, una mica abans vaig treure el meu compte de correu personal dels servidors de Google, poc a poc, em vaig quedant fora de les idees del segle XXI. Doncs que així sigui, sóc al segle XXII i encara no me n’havia adonat!
Un twitter mejorado
2007/11/03 § 1 comentari
Hey! Tal como habíais prometido David y tú, aquí ha llegado el “twitter mejorado”. Ha bastado pasar unos días juntos y aquí está!. Sois geniales!
